Onze hores de música
al Conservatori Municipal
de Música de Barcelona.
Actuacions simultànies
en diferents sales.
en diferents sales.
diumenge, 25 de març del 2012
dijous, 15 de març del 2012
Oficis: Forner
El pa, a la nostra cultura,
és un dels aliments més importants que hi ha,
molta gent no sap menjar sense pa,
que bo és el pa per sucar!
el pa torrat amb oli,
el pa amb tomàquet,
l'oblidat pa amb vi
que ens donaven de petits
i marxàvem tan eixerits!
I que boniques són també
les paperines de paper!
dilluns, 5 de març del 2012
Sant Medir
El 3 de març es celebra la festivitat de Sant Medir.
És una jornada popular i multitudinària, el matí s'omplen
els carrers de Gràcia , de Barcelona, de cavalls,
carruatges i camions seguint les bandes de música i
repartint caramels, mooolts caramels!
Al migdia les "colles" es reuneixen al voltant de
l'Ermita de Sant Medir, a Collserola i al vespre
la popular desfilada pel carrer Gran de Gràcia.
Aquesta festa ret homenatge, segons la llegenda,
al pagés Medir, esdevingut sant i la promesa
d'un forner gracienc.
Per això la festa de Sant Medir és la
festa més dolça!
Antigament tothom anava amb els paraigües oberts
de cap per avall per copsar els caramels.
Avui en dia, alguns encara hi van.
Però la majoria porten bosses de plàstic
i les omplen!
divendres, 2 de març del 2012
Carrer de N'amargós
El carrer de n'Amargós és un carrer curt i estret
del barri antic de Barcelona amb ceràmiques
explicant anècdotes del barri i de
la gent que hi va viure o néixer.
Fanal de petroli
per l'enllumenat
públic
L'any 1842 s'inaugurà l'enllumenat
amb gas a Barcelona, des de la Bar-
celoneta a la plaça Santa Maria del Mar,
més tard a la Rambla. Però com que es
feia difícil la canalització, allí on aquesta
no hi podia arribar, es va substituir l'en-
llumenat amb oli pel de petroli.
El carrer Amargós fou el primer de
Barcelona que fou enllumenat amb petroli.
RECER de CIUTAT VELLA
T'agrada ser senzill carrer Amargós
cenyit entre casals i el de Comtal.
Un aire antic fa el teu camí agradós
mentre el silenci vetlla tot portal.
Esquiu de gent com un plançó enyorós,
reculls del viure humil el fet cabdal,
t'escau sovint saber-te pensarós
i estimes més la pau que el gest banal.
Veus de segles rondinen dintre teu,
pero ets manyac i dòcil sense preu
i el mur més alt no et veda cel ni estrella.
Resta quiet carrer sense averanys,
ahir, avui, demà, fes els teus anys
tocom tranquil, recer de Ciutat Vella.
Novbre 1990 Pere Vives i Sarrí
Vaig néixer a Barcelona, en mig del barri antic.
En un curt i estret carrer, ben lluny dels gratacels,
on encara hi tinc l'escalf d'uns quants amics fidels
que com jo, dins del barri ja hi han posat arrels,
tot gaudint de la pau del qui no és pobre ni ric.
És un veinat feiner i actiu, de vida intensa,
el pas dels anys no li ha mudat la fesomia,
si li ha perfet pas a pas i dia a dia
el seu típic traüll i vivaç xamosia
afermant més i més l'esforç en la remança.
Jo estimo el meu barri. És bonic. Tots l'estimem.
Els seus revolts han recollit les nostres penes,
el nostre riure d'infant, les il.lusions serenes,
les que ens han bleït com la llum a les falenes...
Recó de món que enyorem, quan de tu ens allunyem.
Hem deixat trossets de cor en les pedres del camí....
Déu vulgui que on hem nascut, també hi poguem morir.
Teresa Manresa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)