C/ de n'Amargós

El carrer de n'Amargós és un carrer curt i estret

de Barcelona, amb ceràmiques explicant coses del barri

i de gent que hi va viure o néixer

L'any 1842 s'inaugurà l'enllumenat

amb gas a Barcelona, des de la Bar-

celoneta a la plaça de Santa Maria del Mar,

més tard a la Rambla. Però com que es

feia difícil la canalització, allí on aquesta

no hi podia arribar, es va substituir l'en-

llumenat amb oli pel de petroli.

El carrer Amargós fou el primer de

Barcelona que fou enllumenat amb petroli.

Vaig néixer a Barcelona, en mig del barri antic.

En un curt i estret carrer, ben lluny dels gratacels,

on encara hi tinc l'escalf d'uns quants amics fidels

que com jo, dins del barri ja hi han posat arrels,

tot gaudint de la pau del qui no és pobre ni ric.

És un veinat feiner i actiu, de vida intensa,

el pas dels anys no li ha mudat la fesomia,

si li ha perfet pas a pas i dia a dia

el seu típic traüll i vivaç xamosia

afermant més i més l'esforç en la remença.

Jo estimo el meu barri. Es bonic. Tots l'estimem

Els seus revolts han recollit les nostres penes,

el nostre riure d'infant, les il.lusions serenes,

les que ens han bleït com la llum a les falenes...

Recó de món que enyorem, quan de tu ens allunyem.

Hem deixat trossets de cor en les pedres del camí...

Déu vulgui que on hem nascut, també hi poguem morir.

                                    Teresa Manresa

RECER DE CIUTAT VELLA

T'agrada ser senzill carrer Amargós

cenyit entre casals i el de Comtal.

Un aire antic fa el teu camí agradós

mentre el silenci vetlla tot portal.

Esquiu de gent com un plançó enyorós,

reculls del viure humil el fet cabdal,

t'escau sovint saber-te pensarós

i estimes més la pau que el gest banal.

Veus de segles rondinen dintre teu,

però ets manyac i dòcil sense preu

i el mur més alt no et veda cel ni estrella.

Resta quiet carrer sense averanys,

ahir, avui, demà, fes els teus anys

tocom tranquil, recer de Ciutat Vella.

Novbre 1990        Pere Vives i Sarrí